La mutació de l'Amor

J. Reina

L'amor és un de les idees més abusades. És una cosa tan important i necessari, però el món l'ha torçat i mutat tant que no es reconegui.

El món representa l'amor com una cosa emocional, quelcom que sentim, que ens omple de goig i alegria, que ens sobreabunda. El representa com una cosa sexual, d'atracció i desig, romanç. El presenta com l'acceptació cega, on ens han d'acceptar com som. El presenta com l'amistat perfecta o la família sense problemes, etc. Tenim frases com "prova de l'amor", "bojament enamorat", "ja no sento l'amor", "no em fa sentir", "no em satisfà". L'enfocament de l'amor que el món ens presenta som nosaltres, els nostres desitjos i les nostres necessitats, les nostres emocions.

He sentit dit que les millors mentides són les que porta una mica de veritat. Penso que això és molt cert, les persones accepten una idea o pensament perquè veuen que una part és certa i no s'adonen que en veritat és una mentida pintada de "veritat".

JO CREC (la Fe i l'Obediència)

J. Reina

Vull començar aquesta temàtica amb un exemple:

Si té qualsevol manual d'instruccions o guia per a algun aparell, treu-lo.

Què és?

De què serveix?

Com s'utilitza?

Què seccions o parts conté?

Ara reflexionant en aquestes preguntes seguirem i tornarem a aquest exemple més tard.

Per parlar una mica sobre la fe veurem uns exemples de fe:

El Temps de Déu (conclusió)

J. Reina

El temps de Déu part 2

J. Reina

Seguim parlant sobre el temps en què Déu decideix moure. El temps de Déu sempre és canviant i nosaltres no podem saber exactament com ni quan va moure. Malgrat això hi ha característiques del temps de Déu que són molt importants saber i ens ajuden quan estem enmig de l'espera.

A la primera part vam veure que el temps de Déu és perfecte, que el seu pla per a nosaltres és bo encara que moltes vegades no és com nosaltres ho havíem pensat. Sabem que

Déu sempre contesta d'acord al seu pla, i mai contesta tarda. Ell és la nostra ajuda oportuna.

"Quin està bé." Em podrien dir,

"Però és tan difícil seguir pregant i confiant que no veig que res no passa."

Et diria que tens tota la raó. És cert! No és fàcil creure sense veure i no és fàcil seguir amb esperança quan necessites alguna cosa ja (!) I no veus la sortida. No és fàcil pregar quan et sents desanimat i perdut, quan sents que potser et vas equivocar, potser és temps en que hauries rendir, en què hauries buscar una altra opció, una altra alternativa.

  Aquí es troba l'altra característica del temps de Déu: LA FE.